Dubtes i preguntes més freqüents sobre la qualitat de l'aigua

  • Quins són els agents que vetllen per garantir la qualitat de l'aigua de la meva aixeta?

    Diferents agents vetllen per tal que l'aigua de totes les llars tingui total garantia sanitària i es pugui consumir amb la màxima confiança:

    ·           El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, del govern espanyol, que estableix la normativa nacional (basada en la legislació europea) per determinar les concentracions màximes de les substàncies presents a l'aigua.

    ·           L'Agència de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, l'Agència de Salut Pública de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que vetllen per una correcta desinfecció de l'aigua i fan anàlisis paral·leles a les establertes per Aigües de Barcelona (vigilància sanitària).

    ·           L'Àrea Metropolitana de Barcelona i els municipis, que són responsables d'assegurar que l'aigua subministrada sigui apta per al consum en el punt de lliurament al consumidor i en locals públics.

    ·           Aigües de Barcelona, que és la responsable de subministrar aigua de la qualitat definida per la legislació vigent fins al punt de lliurament al consumidor, a més de realitzar tots els controls de qualitat legalment establerts i d'informar en cas que es detecti qualsevol anomalia.

    ·           Cada consumidor, que té la responsabilitat de tenir cura de l'aigua potable a casa seva, efectuant, per exemple, un bon manteniment de la instal·lació interior. 

    plegar
  • Per què cal desinfectar l'aigua?

    L'aigua es desinfecta per fer-la segura per al seu consum. L'ús de clor és més indicat que el d'altres desinfectants, ja que és molt efectiu des de les plantes de tractament fins a l'aixeta, protegint l'aigua al llarg de tot els seu recorregut fins a les llars. Per això ha estat emprat des de fa molt anys a la indústria de l'aigua i s'utilitza a la gran majoria dels països avançats.

    La desinfecció juga un paper molt important en la protecció de la salut pública, ja que elimina bacteris potencialment perillosos, permetent obtenir una aigua amb total garantia sanitària. De fet, el clor està considerat, juntament amb la penicil·lina, com el producte químic que va salvar més vides humanes durant tot el segle XX.

    plegar
  • Com puc obtenir més informació sobre el clor i la desinfecció de l'aigua?

    La cloració de l'aigua potable és un dels avenços més significatius en la protecció de la salut pública i ha contribuït a prevenir i eradicar nombroses malalties.

    El clor és el desinfectant d'aigua més emprat arreu del món per la seva efectivitat i fiabilitat a l'hora d'eliminar tots els microbis nocius que puguin contenir l'aigua, les canonades de subministrament o els dipòsits d'emmagatzematge.

    • Per què la cloració és la tècnica desinfectant més emprada a tot el món per potabilitzar l'aigua?

    Perquè és el mètode que millor garanteix la desinfecció de l'aigua fins que arriba a les aixetes dels consumidors, impedint que proliferin microorganismes als dipòsits d'emmagatzematge i a les canonades de subministrament, i per la seva innocuïtat més que provada en les concentracions utilitzades. Per aquesta raó, l'Organització Mundial de la Salut el recomana com el desinfectant més indicat per a l'aigua.

    • El clor és perjudicial per a la salut?

    L'Organització Mundial de la Salut indica que, en les concentracions establertes per la legislació, el clor és totalment inofensiu per a la salut. Les concentracions màximes d'aquest component a l'aigua de l'aixeta recomanades per aquesta organització i les establertes per la legislació vigent garanteixen que no suposa cap risc per a la salut.

    De fet, la cloració de l'aigua potable és un dels avenços més significatius en la protecció de la salut pública, ja que gràcies al seu elevat poder letal contra els bacteris i altres microorganismes ha contribuït a prevenir i eradicar nombroses malalties de transmissió hídrica. La presència d'una dosi correcta de clor a l'aigua després d'haver-la tractat no representa cap risc per a la salut i li confereix un efecte de protecció contra possibles contaminacions, a part de ser un indicador de bona desinfecció.

    • Quina quantitat de clor conté l'aigua de l'aixeta?

    Segons la normativa estatal vigent (Reial decret 140/2003) i la transposició de la Directiva Europea 98/83/CE, la concentració de clor a l'aigua no ha de ser superior a 1 mg/l, si bé aquest paràmetre només és considerat com a Indicador, per la qual cosa el límit no es fixa amb criteris sanitaris sinó organolèptics. Tot i que la legislació estatal no estableix cap valor mínim per al clor lliure, diverses comunitats autònomes l'han establert a través dels seus plans de vigilància. En la majoria dels casos, aquest valor és de 0,2 mg/l.

    Tenint en compte que el clor desapareix en funció del temps de residència a l'aigua i de la temperatura, entre altres factors, el seu nivell es controla a tota la xarxa de distribució. D'aquesta manera, si durant el recorregut que segueix fins a les llars dels consumidors, el nivell és inferior al límit indicatiu establert, des de la mateixa xarxa de distribució es dosifiquen petites quantitats de clor per garantir la qualitat sanitària de l'aigua.

    plegar
  • Per què pot ser que la meva aigua tingui olor o gust de clor?

    En algunes ocasions es pot percebre certa olor/gust de clor a la teva aigua: normalment això succeeix després de realitzar algun canvi o ajust en el tractament i no representa cap problema sanitari. Ens esforcem per mantenir els nivells de clor constants, però alguns canvis operacionals inevitables a les plantes de tractament o en el sistema de distribució poden produir aquest lleuger regust/olor de clor.

    No obstant això, el nivell de clor dosificat a la teva aigua de consum és meticulosament controlat i monitoritzat: l'aigua surt de les nostres plantes amb menys d'una part per milió de clor (1 mil·ligram per litre), seguint les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut.

    L'aigua de consum tractada amb clor no suposa cap risc per a la salut; no obstant això, si vols millorar el seu gust, pots seguir els consells senzills que t'expliquem a continuació.

    plegar
  • Com puc millorar el gust de l'aigua?

    A Aigües de Barcelona apliquem tècniques molt avançades de tractament, com l'osmosi inversa, que permeten obtenir una aigua amb millor gust. Tot i això, si vols millorar-ne el gust i l'olor, es recomana que, tot just sortida de l'aixeta, la posis en una gerra de vidre oberta, la deixis en repòs durant mitja hora perquè se n'evapori el clor i després la posis a la nevera. El fet de refredar-la fa que minvin el gust i l'olor de clor. També s'hi pot afegir unes gotes de suc de llimona, que ajuden a eliminar el clor. En aquests casos, l'aigua s'ha de considerar com qualsevol altre aliment i consumir-se abans de 24 hores.

    plegar
  • Què és la duresa de l'aigua i què la determina?

    La duresa de l'aigua ve determinada pel seu contingut o nivell de compostos naturals de calci i magnesi.

    Les aigües amb un alt contingut en calci i magnesi es consideren dures, mentre que les que en tenen un contingut baix es consideren toves. Això és funció de la geologia del terreny d'on procedeixen. Les aigües dures es troben en àrees amb geologia calcària o de tipus guixenc; quan l'aigua dels recursos circula a través del terreny i de les roques, incorpora els carbonats de calci, i la seva concentració final determinarà la duresa de l'aigua de consum.  

     La duresa de l'aigua no comporta cap risc sanitari, més aviat al contrari: el calci i el magnesi, que caracteritzen la duresa de l'aigua, són essencials per a la salut. Fins i tot hi ha diversos estudis mèdics que indiquen un paper protector del calci i el magnesi davant de certes malalties com les cardiovasculars.

    plegar
  • Com es mesura la duresa de l'aigua?

    Hi ha diferents classificacions de les aigües en funció del grau de duresa. Una de les més emprades és l'escala Merck:

    0-79 mg CaCO3/l                                           Aigua molt tova

    80-149 mg CaCO3/l                                       Aigua tova

    150-329 mg CaCO3/l                                    Aigua semidura

    330-549 mg CaCO3/l                                    Aigua dura

    Més de 550 mg CaCO3/l                              Aigua molt dura

     

    La duresa de l'aigua també es pot expressar en graus francesos (°fH) o en graus alemanys (°dH). L'equivalència entre aquestes unitats i la duresa expressada en mg/l de carbonat de calci és la següent:

    1 °fH = 10 mg CaCO3/l

    1 °dH = 17,8 mg CaCO3/l

    plegar
  • Quin és el grau de duresa i la composició mineral de l'aigua de casa meva?

    Les aigües subministrades per Aigües de Barcelona a les diferents zones d'abastament es poden qualificar generalment com a dures i semidures, en funció de la zona i el moment de l'any. Pots consultar la duresa i la composició mineral de l'aigua del teu municipi aquí.

    plegar
  • Tens algun consell sobre gerres amb filtres o sistemes de tractament domèstic d'aigua?

    L'aigua de l'aixeta és potable, compleix tots els estàndards de qualitat establerts per la legislació nacional i internacional i és estrictament controlada, per la qual cosa no cal comprar cap dispositiu addicional per tractar-la, ja sigui de tipus gerra amb filtre o de tipus descalcificador/osmotitzador. A més, si aquests dispositius no es trien amb cura, no es controlen regularment i no se'n fa el manteniment aconsellat, poden arribar a comportar riscos per a la salut (contaminació per bacteris, desmineralització excessiva de l'aigua, concentracions elevades de sodi, etc.).

    Per tant, basant-nos en raons sanitàries no hi ha necessitat d'emprar aquests dispositius per a l'aigua de consum. Si tot i així decideixes d'utilitzar-los per d'altres raons, cal seguir sempre les recomanacions dels fabricants per a la instal·lació, utilització i manteniment de l'equip. Per altra banda, l'aigua tractada per aquests dispositius ha de considerar-se com un aliment amb caducitat (cal tenir en compte que normalment eliminen el clor i, per tant, la protecció de l'aigua contra infeccions) i conservar-se refrigerada. A més, caldria consumir-la abans de passades 24 hores.

    plegar