El blog d'Aigües de Barcelona

On podràs estar al corrent de totes les novetats de la teva aigua.

Blocs

50 anys protegint l’aqüífer del Llobregat

Aquest any, celebrem l’aniversari d’una obra d’enginyeria que  va salvar l’aqüífer del Llobregat a finals dels anys 60

No tota l’aigua que cau quan plou acaba als rius, i d’aquí, als llacs i mars. Al contrari del que acostumem a pensar, la majoria de l’aigua dolça del planeta, un 96%, es troba emmagatzemada a sota terra, als aqüífers. Què és un aqüífer, doncs? És un gran magatzem subterrani d’aigua dolça. Al fons d’aquest magatzem sempre hi ha roca impermeable que impedeix que l’aigua circuli. En nivells superiors, els materials són porosos i permeten que l’aigua de la pluja es filtri.

A l’àrea metropolitana tenim dos aqüífers: el del riu Llobregat i un de més petit situat al riu Besòs. L’aqüífer principal del qual bevem aigua és el del Llobregat, que ocupa un espai subterrani de 110 km2. Aquesta reserva s’estén des de Pallejà fins al mar en forma de triangle amb cavitats que poden contenir aproximadament entre 50 i 100 hm3 d’aigua.

Aquest any, celebrem l’aniversari d’una obra d’enginyeria que potser ha passat desapercebuda, però que s’estudia com a cas d’èxit per investigadors d’hidrologia a nivell nacional i internacional. Aquest projecte va salvar l’aqüífer del Llobregat a finals dels anys 60, preservant-lo com una reserva d’aigua en casos de sequera. 

L’aigua de l’aqüífer ha estat usada per l’agricultura, la indústria i per abastir Barcelona de forma continuada des de finals del segle XIX. Durant el segle XX, l’àrea va viure un boom demogràfic i l’aqüífer va proporcionar l’aigua necessària per donar resposta a aquesta situació. Als anys 50, aportava el 80% de l’aigua de la regió.

La demanda, sumada a una enorme sequera durant els anys 60, en van fer baixar les reserves i, per aquest motiu, Aigües de Barcelona va decidir construir la potabilitzadora de Sant Joan Despí: per poder utilitzar l’aigua superficial del riu. Tot i així, la companyia no es va oblidar de l’aqüífer i, al contrari, va prendre una decisió important: utilitzar sols l’aqüífer del Llobregat com a gran reserva estratègica d’aigua per a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Per fer-ho possible, a partir de 1955 es van començar a estudiar casos similars al món que usaven la recàrrega artificial dels aqüífers. Durant els anys 60, es van iniciar treballs d’escarificació de la llera del riu Llobregat per facilitar la penetració d’aigua superficial cap a l’aqüífer.

L’any 1969, es va redactar el pla per injectar artificialment aigua a l’aqüífer del Llobregat amb aigua que s’extreia dels pous del sistema de la Central Cornellà, que van passar a ser pous no solament de captació sinó d’infiltració d’aigua procedent de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Aquell mateix any el projecte es va presentar a universitats d’Estats Units com a cas d’estudi.

Gràcies a aquest projecte, a més de generar una reserva estratègica d’aigua dolça per a l’àrea metropolitana de Barcelona, s’han creat barreres per evitar la seva contaminació i salinització, de manera que se’n manté un nivell de qualitat.   

Actualment els pous de la Central Cornellà encara fan aquesta mateixa funció, gestionant de manera eficient l’aqüífer per tal de garantir el nivell d’aigua adequat, així com la seva qualitat. Aigües de Barcelona, junt a d’altres actors del territori, continua investigant formes de preservació d’aquestes reserves per mantenir-ne la qualitat i quantitat.