El blog de Aigües de Barcelona

Donde podrás estar al día de todas las novedades sobre tu agua

Ciutat i aigua, un binomi inseparable

En el Dia Internacional de les Ciutats repassem com el desenvolupament de l’àrea de Barcelona ha anat lligat a les innovacions per dur aigua i distribuir-la de forma segura als seus habitants

Des de l’antiguitat, els humans han escollit sempre emplaçaments que disposaven d’aigua potable. Amb els segles, el creixement de les ciutats a totes les cultures ha anat acompanyat de mètodes per dur aigua a la població. Tot i així, no va ser fins al segle XIX que les noves tecnologies van poder assegurar la continuïtat, fiabilitat i qualitat de l’aigua per acompanyar les ciutats en la seva transició cap a ciutats modernes.

La revolució industrial va generar un canvi de paradigma: l’abandonament de l’agricultura per la manufactura va comportar que, en poc temps, es deixés el camp i que les ciutats creixessin en habitants. Aquesta tendència va passar alhora en les grans capitals del món, on el boom de població va causar immediatament greus problemes sanitaris, molts deguts a la mala qualitat de l’aigua i la manca de sanejament.

A Barcelona, entre 1840 i 1870, la població va passar de 120.000 habitants a 240.000. Ni la ciutat ni la seva xarxa d’abastament d’aigua estaven preparades per rebre en tant poc temps tants usuaris.

El pla Cerdà i l’aigua

Quan el 1859 Ildefons Cerdà va elaborar el seu famós pla urbanístic que transformaria Barcelona en la ciutat moderna que és ara, el subministrament de serveis com el de l’aigua es va convertir en un repte per a diverses empreses, que van buscar com aportar solucions. Entre elles, una jove empresa fundada l’any 1867 i que va convertir-se amb el temps en la Societat General d’Aigües de Barcelona.

Aquesta empresa va assumir el repte de dur més aigua fins a Barcelona, i l’any 1871 l’aigua de Dosrius arribava a la ciutat gràcies a 22 viaductes i 47 túnels que omplien un dipòsit elevat de 93 metres d’alçada: la Torre de les Aigües, al cor de l’Eixample. Només dos anys després, ja s’havien construït 40 quilòmetres de canonades per a la distribució de l’aigua.

Barcelona i la seva corona metropolitana no van parar de créixer durant els anys següents, i amb aquest creixement, també va créixer la demanda d’aigua. Aigües de Barcelona va saber adaptar-s’hi, posant en marxa noves infraestructures per seguir donant servei a la ciutadania. Noves fonts d’abastament, la cloració sistemàtica, el bombeig continu... Cada nova fita significava una nova oportunitat per a la ciutat. Ni tan sols l’epidèmia de tifus de l’any 1914, ni les sequeres dels anys 40 i 50 van impedir que es mantingués el subministrament d’aigua a la ciutat.

L’any 1955 es va dur a terme la construcció de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, la primera de Catalunya i un gran referent a Europa. Amb aquesta gran obra, es va poder donar servei a 1,5 milions de persones.   

S’espera que la població mundial es dupliqui en els propers 30 anys, i per tant, aconseguir ciutats que creixin de forma sostenible és una necessitat. El repte és important, però les ciutats sempre han estat pioneres en innovació, emprenedoria i creativitat, i des d’Aigües de Barcelona, seguirem contribuint perquè això sigui una realitat.