Segons el darrer informe de l’ONU, actualment hi ha 1 milió d’espècies en risc d’extinció. Si tenim en compte que es calcula que existeixen 8,7 milions d’espècies al planeta, podem copsar la gravetat de la situació. De fet, els experts alerten que moltes de les espècies desapareixeran abans que siguin identificades. La pèrdua de biodiversitat tindrà efectes radicals en la qualitat de vida de les persones. És per això que la protecció de la biosfera —aigua, ecosistemes terrestres i aquàtics i l’acció climàtica— és una de les prioritats dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

A Catalunya, en els darrers 14 anys, hi ha hagut una reducció d’un 22% de les poblacions de 258 vertebrats i invertebrats. Segons SEO/Birdlife, hi ha 51 espècies d’aus en situació de desprotecció total, mentre que, segons el “Catàleg de flora amenaçada de Catalunya”, hi ha més de 180 espècies de flora en perill o vulnerables. A més, hi trobem 177 espècies invasores que amenacen les autòctones.

Amb una superfície forestal cada cop més gran —del 36% el 1975 al 51% actual— perillen espècies d’aus i insectes que tenen com a hàbitat natural els espais oberts i no pas els boscos. Ocells com el botxí (Lanius meridionalis) i la papallona fúria (Erynnis tages) es troben en aquesta situació.

Convertim les infraestructures grises en infraestructures verdes

Què pot fer per la diversitat una companyia que gestiona el cicle de l’aigua, amb infraestructures i una activitat que pot incidir en els ecosistemes naturals? La resposta és molt. I és precisament naturalitzant les nostres instal·lacions com ho aconseguim. Treballem amb la natura i no d’esquenes a la natura. Les infraestructures per potabilitzar aigua i depurar-la un cop utilitzada són molt grans, i generalment es troben en entorns naturals i prop de masses d’aigua. I sabem que, si usem processos naturals per gestionar les zones verdes, aconseguirem simplificar-ne el manteniment i que siguin la llar de moltes espècies.

Amb la gestió de les zones verdes seguint normativa europea, espanyola i catalana, busquem preservar la biodiversitat amb la implementació d’una sèrie de tècniques que són ben simples. Tot i la senzillesa, el pla està molt ben dissenyat i pensat. Hem fet diagnòstics de situacions de partida, hem analitzat la flora i fauna autòctones, i formem els treballadors i treballadores.

Recentment, hem impartit un curs en gestió de zones verdes de manera ecològica als responsables d’aquestes tasques. Tota una revolució, ja que cal canviar formes de fer. Allà on abans perseguíem una gespa polida i ben rasurada, ara promovem la creació de praderes i espais d’herbes autòctones que atreuen aus, insectes, petits vertebrats i invertebrats. Les mal anomenades ‘males herbes’ al poder!

Al curs, hem donat eines de com tractar plagues de manera biològica, quines són les alternatives a herbicides com el glifosat, com usar la vegetació natural per fer tancaments i com crear espais que atreguin insectes pol·linitzadors.

 

Un exemple és el Jardí de Papallones de l’ETAP de Sant Joan Despí, creat amb aquests criteris i on hem seleccionat plantes que afavoreixen les espècies de papallones mediterrànies, que són de vital importància per al parc agrari i que en l’actualitat estan en declivi.