Aigua, aliments, fusta, combustibles fòssils, emissions de carboni... en l’actualitat la humanitat consumeix el patrimoni que genera la Terra fins a 1,75 vegades més ràpid del que els ecosistemes poden regenerar. Es tracta d’una dada que es registra des dels anys 70 però que ha avançat de manera alarmant en els últims vint anys, com a conseqüència de l’augment de l’explotació dels recursos del planeta, l’increment de la població mundial i els efectes del canvi climàtic. L’any 1987 es va fixar per al dia 19 de desembre, l’any 2000 va situar-se a l’1 de novembre i enguany ja s’ha establert el 29 de juliol com a data límit.

L’aigua, un recurs amenaçat

A escala global, en els darrers cinquanta anys l’extracció d’aigua del subsol s’ha triplicat en el conjunt del món. Entre 2011 i 2050 es preveu que la població mundial passi de 7.000 a 9.000 milions d’habitants, segons l’informe de població de Nacions Unides, un factor que serà determinant en la demanda futura d’aigua. Per alimentar aquesta població, la producció d’aliments haurà de créixer un 70% en conjunt.

Tot allò que mengem o bevem —ous, qualsevol beguda com el vi o la cervesa— requereix aigua. De fet, el 92% de l’aigua que es consumeix diàriament és per produir aliments. A vegades, l’aigua forma part del producte mateix mentre que en d’altres ha estat necessària en el procés de fabricació. La indústria la utilitza en la majoria de processos industrials: en refrigeració, dissolució de matèries, neteja, etc.

El paper, els plàstics, la roba, els cotxes i la immensa majoria d’objectes que ens envolten són consumidors d’aigua. És l’anomenada petjada hídrica. Per exemple, segon l’organització Water Footprint Network, es calcula que calen 109 litres d’aigua per a una copa de vi de 125 ml; 560 litres per produir un quilogram de taronges o 4.325 litres per a un quilogram de carn de pollastre.

Un altre futur és possible

El canvi climàtic té un impacte directe cada vegada més gran en el nostre dia a dia i és degut a causes naturals però sobretot a l’acció de l’home. El món industrialitzat ha provocat que la concentració de gasos a l’atmosfera hagi augmentat gairebé un 30% durant l’últim segle, i ha arribat al nivell d’emissions més alt de la història.

Per minimitzar els efectes del canvi climàtic, la convenció de Nacions Unides celebrada el 2015 a París va arribar a un acord per combatre l’escalfament del planeta. Però la lluita contra el canvi climàtic requereix la suma de sinergies entre tots els actors implicats: administracions, empreses i ciutadania. Petits gestos com fer un ús responsable de l’aigua i de l’energia a casa, apostar per mitjans de transport sostenible, reduir el consum o triar productes i serveis amb un baix impacte ambiental ajuden a combatre el canvi climàtic.

Aigües de Barcelona, compromesa en la lluita contra el canvi climàtic, ha establert mesures i objectius ambiciosos en àmbits com la reducció de la petjada de carboni, que ha disminuït un 40,6% des del 2015, i el foment de les energies renovables i la mobilitat sostenible, amb la flota de vehicles elèctrics més gran de Barcelona.

A més, el compromís d’Aigües de Barcelona amb el desenvolupament sostenible s’orienta cada vegada més cap a l’estalvi i la reutilització de l’aigua regenerada a les plantes de depuració, aplicant les tecnologies més innovadores i eficients. En l’actualitat Aigües de Barcelona​​​​​​​ desenvolupa un projecte per convertir totes les estacions d’aigües residuals en ecofactories, és a dir, en plantes que siguin autosuficients i generin tota l’energia necessària per funcionar. A més, i molt important, dels materials de rebuig es produeixen matèries primeres, com biogàs o fòsfor, de manera que aprofitant-los generem un estalvi al planeta i un menor impacte al medi.