Existeixen molts motius pels quals el laboratori d’analítica avançada d’Aigües de Barcelona gaudeix d’un gran reconeixement en l’àmbit mundial. Entre aquests, que es tracta d’un equip format per especialistes de diverses disciplines, amb experts en biologia, enginyeria, química orgànica i inorgànica, medi ambient i salut pública. També, perquè participa en investigacions d’àmbit internacional sobre la qualitat de l’aigua i perquè realitza treballs de recerca sobre aquesta temàtica.

Es tracta d’un equip de professionals altament qualificats. Gràcies a la seva activitat, l’aigua dels municipis que abasta Aigües de Barcelona és de la més alta qualitat. Duem a terme prop de 500.000 controls de l’aigua anualment amb l’objectiu d’assolir la màxima seguretat. El que poca gent sap és que, per aconseguir-ho, no només fem servir la tecnologia més puntera.

De vegades, hi ha dispositius no tecnològics més precisos per detectar gustos i olors o per determinar la composició organolèptica de l’aigua. Sembla impossible, però tota aquesta tecnologia necessita la intel·ligència i experiència humanes per ser infal·lible. I de fet, la perfecció del nas humà i de les papil·les gustatives no tenen rival. Per això, al Laboratori d’Aigües de Barcelona existeix des de 1988 un panel de tastadors d’aigua.

I què fan els tastadors d’aigua? No només tastar l’aigua, clar. Són persones entrenades per determinar la qualitat organolèptica de l’aigua. Com a detectius, i basant-se en la seva formació i experiència, poden oferir solució a problemes puntuals d’olor i gust de l’aigua. En alguna ocasió, ha estat aquesta perícia la que ha aconseguit desemmascarar l’origen d’una olor o un gust detectats a l’aigua. 

El compost responsable pot trobar-se en concentracions baixíssimes i aparells sofisticadíssims com el cromatògraf de gasos han necessitat l’ajuda del panelista per identificar la molècula exacta que el generava.

Una feina de precisió

Abans de començar el tast, les mostres d’aigua s’escalfen fins als 45 °C per tal que eliminin els elements volàtils i llavors es deixen refredar fins als 25 °C, temperatura que assegura unes condicions òptimes per al tast. Llavors es procedeix al tast.

Cada panelista descriu l’aigua segons uns barems establerts. Els gustos poden ser dolços, amargs, salats i amargs, però segons la sensibilitat de cada persona, aquella mateixa aigua pot recordar elements naturals, com herba o fusta, o tenir notes de caràcter més químic, com un dissolvent o clor. L’extrema sensibilitat d’òrgans com el nas permet arribar a una exhaustivitat increïble.

La informació obtinguda d’aquesta anàlisi sensorial és complementària a l’analítica de laboratori, i és bàsica per a la detecció de gustos i olors que poden provenir d’una font contaminant no detectada. Així doncs, l’aigua que es beu als 23 municipis que abasta Aigües de Barcelona té les majors garanties sanitàries.