La relació entre les aus rapinyaires i l’ésser humà és tan antiga que ja apareixen mencions en textos xinesos datats al 2000 aC. Els gots usaven la falconeria i van introduir aquesta tècnica a Europa. N’hi ha evidències en un mosaic got del segle V trobat a Grècia. Des de fa temps, els falcons s’utilitzen en entorns urbans com a depredadors de plagues o com a espècie dissuasiva d’altres aus que poden esdevenir un problema en aeroports o abocadors.

Ara, estem intentant tenir-ne a les nostres instal·lacions, ja que les aus rapaces aporten molts beneficis pel que fa a la salut en biodiversitat d’un espai. En concret, a la planta potabilitzadora (ETAP) de Sant Joan Despí acabem de realitzar —amb ajuda de diversos voluntaris, alguns del programa BiObserva— una experiència de reintroducció mitjançant hacking de quatre falcons xoriguers que estaven en un centre de recuperació de fauna salvatge.

Els exemplars de xoriguer subadults van arribar a l’ETAP el passat 11 de juliol. Per aconseguir que arrelin a l’espai, les aus van estar cinc dies en una caixa niu i, durant aquest temps, van ser alimentades manualment amb la tècnica del hacking. El hacking serveix per alimentar polls d’aus que ja poden menjar sols sense que entrin en contacte amb l’ésser humà. Les aus reconeixen aquest indret com una font d’aliment i hi tornaran per menjar. Amb aquesta tècnica es reintrodueixen cada any molts exemplars a la natura. L’èxit de l’experiència és que els animals progressin, però en aquest cas, a més, volem que arrelin a l’ETAP.

Disposar de xoriguers comuns com a veïns fixos ens ajudaria a controlar la població d’altres animalons, com ratolins, rates i talps. A l’ETAP de Sant Joan Despí, ja fa anys que es treballa en accions de conservació i potenciació de la biodiversitat en molts àmbits i ja emprem tècniques biològiques de control de plagues. A més, hem suprimit l’ús de fitosanitaris, herbicides i en general de substàncies químiques per gestionar la vegetació o la fauna no desitjada, així que aquests xoriguers seran una ajuda indispensable per mantenir a ratlla els excessos de poblacions de rosegadors.

A més, l’ETAP de SJD és una de les instal·lacions on desenvolupem el programa de voluntariat BiObserva, amb quatre voluntaris que monitoritzen aus participant en un projecte de ciència ciutadana en col·laboració amb l’ICO. Tenim 15 caixes niu per afavorir la presència de diverses espècies. En aquests treballs de recuperació del xoriguer, hem rebut el suport i assessorament de la Fundació Plegadís, amb els quals estem treballant a més en projectes conjunts amb l’AMB per a la millora de l’entorn social i paisatgístic del riu Llobregat.

Benvinguts!