Laboratori d’Innovació Oberta per al Territori

El parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat és un dels pulmons verds més importants de la ciutat. Està situat en el barri de l’Almeda i té una superfície aproximada de 9,36 ha, de les quals 5,58 corresponen a cobertura vegetal. El parc disposa d'un gran llac central, dues fonts ornamentals i dos altres llacs més petits. Els llacs del parc, sumen una superfície aproximada de 2.250 m² i s'omplen actualment amb aigua subterrània de la mina de Can Mercader, amb un consum de 86,4 m³/dia (31.536 m³/any).

El problema es concentra en la degradació de l’aigua dels llacs ornamentals del parc.

Sembla que la causa principal d'aquesta degradació és l'eutrofització, un procés impulsat per l'excés de nutrients (sobretot nitrogen i fòsfor). Aquests nutrients provenen principalment de les escorrenties urbanes, que arrosseguen fertilitzants de jardins i brutícia dels carrers, així com de les aportacions orgàniques de la fauna (especialment els ocells aquàtics) i la constant acumulació de sediments i llots al fons dels llacs, que alliberen aquests nutrients de forma continuada.

Per aquest motiu, l'aigua dels llacs presenta un color verd intens i tèrbol a causa de la proliferació massiva d'algues (floracions algals), sovint acompanyada de males olors. Quan aquestes grans masses d'algues moren, la seva descomposició consumeix dràsticament l'oxigen dissolt en l'aigua (anòxia), fet que perjudica severament la vida aquàtica, com la de peixos i invertebrats.

Altres factors del problema rauen en la morfologia original dels llacs, dissenyats més per a l'ornamentació que per a la funcionalitat ecològica, la qual cosa dificulta l'autodepuració natural i la diversitat d'hàbitats. La falta de vegetació aquàtica nativa i la possible presència de contaminants com ara micropel·lícules d'olis o microplàstics arrossegats per les escorrenties intensifiquen aquesta situació i creen un cicle de degradació que requereix una intervenció integral.

A títol d’exemple, alguns indicadors que permetrien mesurar l’èxit de la solució proposada són:

1. Qualitat de l'aigua:

• Oxigen dissolt (OD): augment del nivell mitjà d’OD.

• Clorofil·la a: reducció significativa (ex. >70%) en la concentració de clorofil·la a (indicador de biomassa algal).

• Nutrients (N i P): reducció en les concentracions de nitrogen total i fòsfor total.

• Transparència (disc de Secchi): augment de la profunditat de visibilitat de l'aigua.

2. Reducció de recursos:

• Reducció de l'ús de productes químics per al control d'algues.

• Reducció del consum d'aigua de la mina per a l'emplenament de llacs.

3. Biodiversitat i percepció ciutadana:

• Augment del nombre i la diversitat d'espècies de flora aquàtica i de ribera, i presència de fauna indicadora (peixos i amfibis).

• Enquestes de satisfacció als usuaris del parc sobre la millora estètica i olfactòria dels llacs.

• Disminució en el nombre de queixes relacionades amb la qualitat de l'aigua o les males olors.