Torreó del Tibidabo

El Torreó del Tibidabo és el dipòsit d’aigua més elevat de Barcelona, a 500 metres sobre el nivell del mar, i garanteix que els punts més alts de la ciutat tinguin aigua a pressió. 

Aquesta torre, encara avui en funcionament, va ser projectada el 1902 i va entrar en funcionament el 1905. Una obra de Josep Amargós i Samaranch, arquitecte de transició entre l’historicisme i el modernisme.

Originalment l’aigua que arribava fins aquest punt venia a través de l’aqüeducte de Dosrius i, a partir del 1909, amb l’entrada en funcionament de la Central Cornellà i de la conducció de la carretera de les Aigües, aquest dipòsit va començar a utilitzar l’aigua de l’aqüífer del Llobregat. Tot un repte tecnològic!

De fet, aquesta instal·lació va guanyar el premi d’arquitectura atorgat per l’Ajuntament el 1905 i es va convertir en un símbol estètic per a la ciutat de Barcelona i un emblema per a la companyia, en assolir el repte tecnològic de fer arribar l’aigua al punt més alt de la ciutat. 

Com a curiositat, dins del Torreó i per facilitar l’accés a la zona del dipòsit, hi ha un ascensor, un dels primers instal·lats a la ciutat de Barcelona i que té forma de ronyó per tal d’adaptar-se a l’estructura circular.