1867
- Es constitueix a Lieja (Bèlgica) la Compagnie des Eaux de Barcelone.
1871
- Un aqüeducte, 22 viaductes i 47 túnels permeten portar l'aigua des de Dosrius fins a Barcelona.
A l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, a tocar del de Gràcia, es construeix una residència particular d'estil arabitzant coneguda com a Casa de les Altures perquè des d'allà s'eleva l'aigua als dipòsits de Can Baró. Actualment és propietat de l'Ajuntament com a seu del districte d'Horta-Guinardó.
1872
- A Sant Martí de Provençals es construeixen els dipòsits de Dosrius a una cota de 93 m i amb capacitat per a 16.000 m3.
1873
- La Compagnie des Eaux de Barcelone ja disposa de 40 km de canalitzacions de distribució d'aigua i 412 edificis abonats al servei.
1879
- Inici de l'explotació d'aigua subterrània al marge dret del Besòs.
1881
- La companyia supera les 2.500 persones abonades i els 114 km de canalitzacions a l'Eixample, Ciutat Vella, Gràcia, Sant Gervasi, les Corts, Sant Andreu, Sants i Sant Martí.
1882
- La Compagnie des Eaux de Barcelone és adquirida per capital francès i es constitueix a París la Société Générale des Eaux de Barcelone (SGAB), que aviat passa a controlar l'Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat. Es converteix, així, en l'empresa més capacitada per atendre el conjunt d'abastament a tota la ciutat.
1886
- La SGAB compra la Compañía de Aguas de Sans.
1888
- L'empresa col·labora a l'Exposició Universal amb la Font Màgica al recinte de la Ciutadella (avui desapareguda), que mostrava un joc d'aigua i llums, i amb el subministrament d'aigua al brollador de la plaça Catalunya.
1891
- Conveni de la SGAB amb l'Ajuntament de Badalona per canalitzar l'aigua del municipi.
1892
- La SGAB compra la Compañía de Aguas de San Martín de Provensals.
1895
- Adquisició de la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona.
1896
- Contracte privat de compra de l'Empresa de Aguas del Alto Vallés. Després de successives adquisicions de capital, la SGAB controla la majoria d'accions de la seva principal competidora Empresa Concesionaria de Aguas Subterráneas del Río Llobregat.
1902
- La SGAB ja disposa d'una xarxa de subministrament de 238 km que s'estén per Barcelona i els municipis de la rodalia: l'Hospitalet de Llobregat (des de 1888), Montcada (des de 1890) i Badalona (des de 1891).
1904
- Construcció de la Torre de les Aigües del Tibidabo, el dipòsit més alt de la ciutat, que permet abastir la nova urbanització i el parc d'atraccions, i subministrar aigua a qualsevol cota. S'hi instal·la un dels primers ascensors d'Espanya.
1905
- Es concedeix a la companyia l'explotació de les aigües subterrànies del Llobregat a Cornellà. S'inicia la construcció de la Central Cornellà, una joia de l'arquitectura industrial modernista i avui seu del Museu Agbar de les Aigües.
1909
- S'obre el primer pou a Cornellà, l'anomenat Fives Lille. Les persones abonades s'acosten a les 20.000. A partir d’aquests anys, la construcció de les conduccions des de la Central Cornellà fins als dipòsits d'Esplugues i Sant Pere Màrtir a la serra de Collserola obliguen a obrir un camí d'uns 10 km que es convertirà en la carretera de les Aigües.
1911
- Amb 650 km de canonades de distribució d'aigua, sis estacions elevadores i sis grans dipòsits es pot arribar a tot el territori del pla de Barcelona i nous municipis veïns: Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Tiana.
1914
- Una epidèmia de tifus a Barcelona posa en qüestió la qualitat de l'aigua. La SGAB demostra que el problema no prové de la seva aigua i dóna servei a tota la població afectada.
L'empresa es valora en 72 milions de pessetes.
1919
- Ja amb capital íntegrament espanyol, majoritàriament català, la companyia comença a cotitzar a borsa. La seu corporativa se situa en un palauet del passeig de Sant Joan, 39 a la cantonada amb el carrer Diputació.
1920
- Un grup financer de banquers catalans i espanyols compra la societat per 27 milions de pessetes i impulsa una diversificació a altres serveis públics (gas, electricitat) a altres ciutats espanyoles.
1926
- Es constitueix l'Associació d'Empleats i Obrers amb finalitat de mutualitat i assegurança mèdica, i també de relacions laborals.
1929
- La companyia ha respost a les exigències d'un ràpid creixement demogràfic i a la incorporació a la ciutat dels pobles de l'entorn (Sants, Sarrià, Horta, etc.). Ja disposa de 900 km de xarxa de distribució i 44.000 abonats.
Com a colofó, a l'Exposició Universal excel·leixen els jocs d'aigua i llum de la Font Màgica de Montjuïc, creats per Carles Buïgas, amb la maquinària d'impulsió i més d'1.000.000 m3 d'aigua cedits per la SGAB.
1930
- S'obre la primera delegació fora de Barcelona per apropar els serveis a la població: el 1930, a Badalona i el 1934, a l'Hospitalet de Llobregat.
1936-1939
- Es crea l'empresa filial Baños Populares de Barcelona per oferir dutxes, banys i piscines populars, que iniciarà l'activitat després de la Guerra Civil i el 1962 es convertirà en Baños y Establecimientos Turísticos per entrar en el negoci del creixent boom turístic.
Amb l'esclat de la Guerra Civil i el procés revolucionari següent es col·lectivitza la societat amb el nom d'Aigües de Barcelona Empresa Col·lectivitzada (ABEC), que manté el subministrament durant el conflicte a les més de 61.000 persones abonades.
Durant la guerra, de les prop de 800 persones que hi treballen se'n mobilitza una tercera part. I es construeix un refugi antiaeri a la Central Cornellà.
1946-1949
- Període de sequera que coincideix amb un augment de la demanda d'aigua d'una població que creix per la immigració i amb una baixada del nivell de qualitat de les aigües.
Se superen les 100.000 persones abonades.
1953
- Per primera vegada en la història de la companyia es restringeix l'abastament d'aigua.
S'atorga una nova concessió per captar aigua superficial del Llobregat i s'impulsa la construcció a Sant Joan Despí d'una planta de potabilització amb la tecnologia més moderna, la primera de Catalunya, que s'inaugurarà el 1955.
Apareix el primer número de la revista tècnica i científica Agua.
1959
- Se superen les 250.000 persones abonades.
1960
- La plantilla de la empresa alcanza las 1.000 personas.
1962
- Se crea el Centro de Estudios, Investigación y Aplicaciones del Agua para fomentar y divulgar el conocimiento técnico y científico relacionado con el agua, que será el embrión de la futura Fundación Agbar.
1967
- Se canaliza el agua del río Ter hasta Barcelona. La SGAB la incorpora al sistema de abastecimiento lo que le permite ampliar los municipios servidos por la compañía.
1970
- La xarxa de distribució d'aigua arriba als 2.000 km.
La companyia s'introdueix en el sector del sanejament amb la Companyia Depuradora d’Aigües Residuals SA (Netaigua) per actuar a Barcelona i més endavant amb altres per gestionar aigües residuals de la Costa Brava i Alacant.
Als anys setanta la companyia organitza un servei de policia de rius per detectar i denunciar les emissions contaminants.
1973
- Un nou episodi de sequera posa de manifest la necessitat de buscar noves fonts d'abastament. S'impulsa la construcció del pantà de la Baells (Berguedà) al riu Llobregat.
1975
- Es constitueix la Corporación Financiera Agbar, SA, per separar la gestió del negoci de l'empresa matriu i de les filials.
1976
- Sistema innovador de comandament centralitzat que automatitza les maniobres d'explotació de la xarxa de distribució.
Instal·lació a Sant Joan Despí d'un sistema de filtració per carbó actiu per millorar la percepció de gust i olor.
1981
- La companyia s'acosta al milió de persones abonades.
1989
- Creació d'una línia telefònica gratuïta d'atenció al client.
Època de sequera i primeres campanyes de conscienciació contra el malbaratament de l'aigua.
1990
- Colaboración con la empresa pública EMSSA para la construcción y explotación de depuradoras de saneamiento en el área metropolitana.
Asunción del mantenimiento del alcantarillado en varios municipios del área metropolitana.
1991
- Entrada en funcionamiento de nuevos sistemas de información integrados para controlar todos los elementos de la red y su eficiencia.
1992
- Se constituye el grupo Agbar, inicio de la expansión internacional, sobre todo hacia América del Sur.
La celebración de los Juegos Olímpicos en Barcelona supone superar nuevos retos. Para poder atender la mayor aglomeración de personas en la ciudad se requiere un esfuerzo en la mejora de las instalaciones y la incorporación de nuevos sistemas de tratamiento.
Inicio de la instalación de los contadores de telelectura, que permiten un control automatizado de los consumos, fugas e incidencias.
1996
- Apuesta por la implantación de las certificaciones de calidad en la atención al cliente, la gestión y el control de las aguas.
2000
- Posada en marxa de la pàgina web, orientada a la informació, la comunicació i l'atenció al client.
2001
- Línia de tractament de fangs a la planta de Sant Joan Despí, que permet la reutilització dels fangs generats en el procés de potabilització.
2004
- Recuperació de l'aqüífer del riu Besòs amb una nova estació de tractament que potabilitza mitjançant els sistemes més avançats i segurs, com són la nanofiltració i l'osmosi inversa.
Posada en marxa del Museu Agbar de les Aigües, situat a la Central Cornellà, que es dedica a la divulgació del patrimoni i la sensibilització entorn de l'aigua.
2005
- Es trasllada la seu a la Torre Agbar, que serà la seu de la companyia fins el 2015.
Nou episodi de sequera.
Experimentació amb membranes d'ultrafiltració i d'osmosi inversa per al tractament d'aigües superficials.
2006
- Es presenta la Carta de compromisos amb el client, una garantia de qualitat en el servei que va més enllà dels requisits que demana l'Administració.
Es constitueix la fundació i centre de recerca Cetaqua amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per desenvolupar solucions i tècniques al voltant del cicle integral de l'aigua.
2007
- Obertura de l'Oficina en Xarxa, per resoldre tràmits i gestions online.
2009
- Entra en funcionament la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, la més gran d'Europa per al subministrament humà, que permet garantir-lo en èpoques de sequera (Agbar hi participarà fins el 2012).
Posada en marxa de la línia de tractament amb osmosi inversa a l'ETAP de Sant Joan Despí.
2010
- S'obté la certificació ISO 22000 de qualitat alimentària i es converteix en la primera empresa de les seves característiques a tenir-la.
Possibilitat de disposar de la factura sense paper a través d'internet.
2012
- Inici de La Festa d’Aigües, una ludoteca mòbil present a les celebracions populars dels municipis on la companyia gestiona el servei d'aigua.
2013
- Aigües de Barcelona estrena un nou model de col·laboració publicoprivada que integra tots els serveis associats al cicle integral de l'aigua, sumant al seu àmbit d'activitat el servei de sanejament i la depuració d'aigües residuals.
2014
- Amb la incorporació a l'accionariat de Criteria, l'empresa publicoprivada Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, SA, és participada en un 70% per Agbar, un 15% per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i un 15% per Criteria.
2015
- El grup Agbar trasllada la seu corporativa a la Ciutat de l'Aigua, un edifici a la Zona Franca que afavoreix un nou concepte més obert i col·laboratiu de l'activitat laboral i potencia la innovació.
Orientació de l'estratègia de la companyia al desenvolupament sostenible i reforç dels compromisos amb la comunitat, el territori, els professionals i el medi ambient.
Inauguració d'Àgora Agbar a un antic dipòsit d'aigua de la Central Cornellà, un espai i auditori obert al diàleg, el coneixement i la innovació.
Pla Cerdà, Proyecto de reforma y ensanche de Barcelona (1859).
Casa de les Altures a Horta.
Ripper (tramvia de cavalls) a la plaça de la Universitat.
Exposició Universal de 1888 a la Ciutadella. Foto: Antoni Esplugas.
Exposició Universal de 1888 amb l’Arc de Triomf al fons.
Una passejada per Barcelona al tombant del segle XX.
Canalització d’aigua a l’avinguda de Gaudí.
Torre de les Aigües del Tibidabo. Foto: Pere Vivas / Triangle Postals.
Fives Lille, primer pou de la Central Cornellà (1909).
Central Cornellà.
Palau del Marquès de Santa Isabel, nova seu de la companyia al passeig de Sant Joan el 1919.
Representants de la Mancomunitat de Catalunya.
Aigua i llum a l’Exposició Internacional de 1929.
Sistema de distribució d’aigua al 1925.
Inauguració del Gran Metro (1924).
Publicitat d’Aigües de Barcelona als anys trenta.
Piscina dels Baños Populares, oberts després de la Guerra Civil. Arxiu Santiago Díaz.
Font en servei durant la Guerra Civil. Foto: Chim (David Seymour), © ICP New York.
Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.
Fonts ornamentals de la plaça de Catalunya.
Congrés Eucarístic de Barcelona (1952).
Estació de tractament d’aigua potable de Sant Joan Despí.
Chiste de Cesc en el Diario de Barcelona (25 de agosto de 1959).
Furgoneta de servicio de Aigües de Barcelona de los años sesenta.
Aprovació de l’Estatut en referèndum (La Vanguardia, 26 d’octubre de 1979).
Sala de control central d’Aigües de Barcelona.
Construcció de l’estació depuradora al Besòs.
Pedagogia i conscienciació sobre l’aigua i el seu consum.
Centro de control operativo de Aigües de Barcelona.
Instalación de contadores inteligentes.
Tractament de fangs a l’ETAP de Sant Joan Despí.
Museu Agbar de les Aigües.
Torre Agbar, antiga seu corporativa.
Oficina en Xarxa a través d’internet.
Ciutat de l’Aigua, edifici corporatiu a la Zona Franca.
Festa d’Aigües. Foto: Pere Vivas/Triangle Postals.
Factura sense paper per internet.
